Pel president de la FAV de Mataró, Jesús Nieto
En la llarga història dels moviments socials, especialment del moviment veïnal a Catalunya però també a la resta d’Espanya, hi ha hagut sempre la consciència i voluntat de preservar aquells elements del territori - edificis, espais naturals, barris històrics - que donen a una ciutat o una comarca el seu sentit històric i la seva personalitat, sovint en contra dels interessos econòmics especulatius que, sobretot en aquests darrers anys, amb l’excusa d’una falsa modernització han destruït part del patrimoni històric i arquitectònic per tal d’obtenir-ne fàcils beneficis econòmics per a particulars i municipis.
A Mataró i al Maresme els exemples del què diem son innumerables. El cas més recent i il·lustratiu i que ha comportat la imputació judicial de l’ Alcalde de Mataró, el regidor d’urbanisme i una lletrada és el de l’edifici de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i que, degut a que en el seu solar s’hi va voler instal·lar una àrea comercial, l’equip del Govern Municipal en un primer moment el va intentar descatalogar per poder-lo enderrocar però, davant de la pressió ciutadana i veïnal en la defensa d’aquest patrimoni de la ciutat -es va constituir una plataforma ciutadana: “Salvem Can Fàbregas i de Caralt” -, el què va fer és, gràcies a la seva majoria en el Ple Municipal, aprovar traslladar l’edifici, desmotant-lo a peces i traslladar-les en un descampat per a reconstruir-lo al cap d’un temps en un altre lloc. (Llegir article sencer)
