Article escrit per Esther Vivas i cedit per aquest blog. Vivas es membre de la Xarxa de Consum Solidari i del Centre d’Estudis dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra.La creixent mercantilització de l'agricultura és una realitat innegable a dia d'avui. La privatització dels recursos naturals, les polítiques d'ajustament estructural, els processos de “descamperolinització” i industrialització dels models productius i els mecanismes de transformació i distribució d'aliments ens han conduït a l'actual situació de crisi alimentària.
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col•lectives. Davant d'aquesta situació, la nostra seguretat alimentària està greument amenaçada.(Llegir article sencer)
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col•lectives. Davant d'aquesta situació, la nostra seguretat alimentària està greument amenaçada.(Llegir article sencer)
