Nadie conoce el nombre de la gente que realmente ha hecho funcionar a los movimientos sociales de la historia [...] Parte de la técnica de despojar de poder a la gente consiste en asegurar que los verdaderos agentes de cambio salen de la historia [...]. Así pues, es preciso distorsionar la historia y hacer como si todo fuese el fruto de Grandes Hombres”. (Noam Chomsky).
L”Associació de Veïns de l’Òstia, que Emília Llorca va fundar fa cinc anys, no sabíem què més podíem dir sobre l’Emília. Ens semblà que s’havia escrit ja molt. No podíem dir res de nou que generés interès per algú que no l’hagués coneguda mai, ni sabés de la seva existència i lluita fins llegir aquest article.
Perquè l’Emília Llorca era una dona comuna, i era aquest el seu tret més important. I dones comunes, com l’Emília, viuen en una comunitat i necessiten d’aquesta com a condició imprescindible de la seva forma de vida. D’un espai en què tots i totes som iguals amb les nostres diferències i que és de tots i de totes perquè el cuidem dia a dia. (Llegir article sencer)
