Text: Àngels Muñoz. Fotografia Tònia Machado. Alumnes del Màster BCNY de la Universitat de Barcelona
Josefa Contreras no estaria d’acord amb la cèlebre frase de la novel·la Il Gatopardo: “si volem que tot quedi com està, és precís que tot canviï”. Ella ara haurà de marxar de la que ha estat la seva residència a la Colònia Castells durant disset anys i traslladar-se a un anodí bloc de pisos. Vist des de fora sembla una simple mudança, però per a Josefa significa abandonar una manera diferent de viure a la gran ciutat.
La Colònia Castells és una antiga barriada obrera de principis de segle XX. Aquest tipus d’assentament es va construir, com era usual, proper a la fàbrica de l’amo, el cognom del qual va donar el nom al lloc. Més tard, es va tancar la fàbrica però la vida va continuar en aquests quatre carrers per als vianants amb petites cases en ambdós costats. Són habitatges de colors cridaners amb un petit pati davanter i un reixat que les separa de la calçada. De fet, és un poble a escala reduïda i així també ho percebien els seu veïnat, el qual mantenia el ritme i els costums propis de les poblacions rurals d’on procedien.
Ara La Colònia té els dies comptats. L’Ajuntament ja ha iniciat la primera fase de reallotjament d’una gran part del veïnat. Davant d’aquesta agre realitat,Josefa Contreras dubta si tornar al seu poble natal, Santiago de l’Estorada, a Argentina, o com diu ella “deixar-se tancar entre les quatre parets d’un modern apartament”. (llegir article sencer)
