La Plataforma Dempeus per la salut pública estar preparant unes conclusions que pensem que són claus i que poden forjar un argumentari per les AV alhora d’afrontar la lluita per la sanitat pública.
El document final es presentarà el dijous 15 de desembre dins del marc de la Commemoració dels 25 anys de la llei General de Sanitat i Presentació de l’Informe: Per un millor Sistema Públic de Salut, a les 17 h a la sala d’actes de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, CAMFIC.
Aquest document ha estat elaborat per per les entitats CAPS, Plataforma Dempeus per la salut pública, Associació Catalana per a la Defensa de la Sanitat Pública (ACDSP-FADSP), pel Fòrum Català d'Atenció Primària (FOCAP), pels Grups de Recerca en Desigualtat i Salut de la Universitat Pompeu Fabra . Us anticipem els principals eixos:
EIXOS DE LA NOVA CULTURA DE LA SALUT:
Reivindiquem un nou enfoc i abordatge de la salut entesa com es deia al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpignan al setembre de 1976: “LA SALUT ES AQUELLA MANERA DE VIURE QUE ÉS AUTÒNOMA, SOLIDÀRIA Y JOIOSA”. Aquesta concepció no és compatible amb l’acceptació acrítica i submisa dels principis i polítiques neoliberals avui en plena expansió i imposició.
Neguem doncs la major i l’ adequació de la salut i la sanitat públiques a una pretesa prioritat a la dictadura dels mercats i al pensament neoliberal. La pervivència del Sistema Públic de Salut requereix la preservació i blindatge del que és públic tant des del punt de vista de titularitat, objectius, gestió, i control i per tant del la més alta qualitat democràtica i per tant participació social activa i empoderada.
Per una tal bona pràctica i en l’horitzó d’una Nova Cultura de la Salut, proposem:
1) Desmercantilitzar la salut pública i l’atenció sanitària del control privat i la influència del neoliberalisme i el complex industrial biomèdic-farmacèutic. No a cap tipus de CO/RE/pagament.
2) Desbiomedicalizar la salut proposant avenços en l’educació, la prevenció, l’ humanització i l’atenció de la salut a través d’una integració entre les tres cors: el biològic, el psicològic i el social, en una visió integral de la salut . Igualment desbiomedicamentalitzar la salut lluitant contra la falsa concepció de l’existència d’un fàrmac per a cada malestar, patiment.
3) Integrar l’atenció sanitària dins de la salut pública fent un èmfasi especial en la prevenció primària de la malaltia i la promoció de la salut.
4) Cal aconseguir que el lema de “Salut en totes les polítiques” sigui més real i útil que mai.. Cal explicar què és i garantir l’EQUITAT en salut. Vigilar i proposar polítiques per canviar els principals Determinants de la salut i de l’equitat, tal i com recomana la Comissió de la OMS de Determinants de Salut.
5) Cal fer èmfasi en l’equip i la figura del treballador/a social, com un col·lectiu de salut (infermeria, psicòlegs, auxiliars, farmacèutics, etc. ) que juntament amb els metges i metgesses d’atenció primària constitueixen la major proximitat.
6) Promoure el reconeixement del paper imprescindible que han de jugar els agents educatius (escola formal i no formal) en la promoció de la salut de la comunitat.
7) Incloure de forma cada vegada més considerada el medi (amb l’habitatge, considerat fins i tot com la nostra tercera pell).
8) Democratitzar la salut pública i l’atenció sanitària amb participació de la població. La participació ciutadana millora la salut de la població de forma directa, per la mateixa acció i implicació de les persones, i indirecta, per l’impuls d’objectius. La nova cultura de la salut entén que la participació ha de ser lliure i insurgent, amb veu pròpia, ha de crear un contrapoder fort, real, argumentat, amb propostes alternatives. Sols així té sentit parlar de participació de la societat civil.
Per tant aquestes són les línees a desenvolupar en la Nova Cultura de la Salut:
1.- DRETS de gènere
2..- DRET específic d’empara de les persones més desvalgudes i maltractades
3.- DRETS a la salut laboral i a combatre a riscos i malalties laborals i ambientals.
4.- DRET a tracte digne per tothom i a NO expulsar dels drets malalts afectats/des per patologies “emergents”, mal resoltes, insuficientment tractades, o senzillament poc investigades
5.- DRET a lliurar-nos de les noves intoxicacions economicistes conceptuals.
6.- DRET a un tracte humà.
7.- DRET A un Sistema Nacional de Salut Públic, l’únic que pot garantir l’equitat, desmuntant el tòpic de la seva insostenibilitat i gratuïtat.
