Una vegada més, encetem el nou any amb una alça generalitzada de les tarifes del transport públic que es sitúa molt per sobre de l’IPC d
el mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9). Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe s’han disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità – metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també s’han apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i s’alça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 1’9% de mitjana; sis vegades l’IPC del mes de novembre.
el mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9). Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe s’han disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità – metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també s’han apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i s’alça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 1’9% de mitjana; sis vegades l’IPC del mes de novembre.Davant d’aquestes alces un es pregunta: com és que ni la Generalitat – que presideix el consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)- ni el Govern central -abans de traspassar Renfe- van considerar que aquests increments colpegen directament les butxaques dels usuaris i usuàries i no es basen en una fiscalitat redistributiva? Que aquests augments atempten contra les economies afeblides de molts veïns i veïnes, precaritzades fa temps per la crisi econòmica, un atur creixent, les ERO’s i el sobreendeutament familiar? (llegir article pdf)
