La gran aportació de les associacions veïnals en la vertebració de municipis més dignes i participatius i el seu paper en l'enderrocament de la dictadura franquista. Aquests són els eixos centrals de la publicació "Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició" que es presentarà demà, 16 de desembre a la seu del Memorial Democràtic, a les 19'30 hores.

La investigació, una aposta de la Fundació CONFAVC per recuperar la memòria històrica del moviment veïnal, ha estat desplegada per un equip d'historiadors i historiadores del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica(CEFID) de la Unversitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ha comptat amb el recolzament del Memorial Democràtic.

Si ets una persona que vas estar lluitant pel teu barri des d'una AV, no et perdis aquest acte. És un homenatge per tu! (convocatòria pdf)

Una suma de 42 entitats entitats socials catalanes han explicitat avui, en una Roda de premsa al seu suport a les mobilitzacions contra la retallada de drets laborals i socials.

En particular, contra les mesures de retallada de les pensions anunciada pel Govern i a favor del benestar i la cohesió socials convocades per CCOO i UGT el 15 i el 18 de desembre.

Ja podeu escoltar la tercera entrega del programa BARRIS A BOCA RÀDIO sobre l'actualitat del moviment veïnal, a través de la proposta de Miguel Ángel Hernández. D'aquesta manera la CONFAVC segueix apostant pels mitjans comunitaris que vehiculen les demandes dels moviments socials.
 
Boca Ràdio és l'emissora gestionada per l'AJHARC, una entitat sense ànim de lucre d'aquest districte de Barcelona que durant uns 10 anys ha dut a terme el projecte de Ràdio Carmel, i oberta a qualsevol jove que vulgui fer ràdio a través d'un model de funcionament associatiu. L'emissora emet durant les 24 hores del dia pel 90.1 FM i aquesta web. De la seva gestió i programes se n'encarreguen els seus associats i associades, joves que hi dediquen bona part del seu temps lliure. L'ideari de Boca Ràdio se centra en ser l'altaveu de les associacions juvenils de la ciutat i de les propostes culturals que no tenen cabuda en emissores convencionals.
 

Seguiu-nos a partir d'ara a Boca Ràdio!  Parlem de barris!

http://estudis.bocaradio.org:8005/podcast/index.php?id=189

Nadie conoce el nombre de la gente que realmente ha hecho funcionar a los movimientos sociales de la historia [...] Parte de la técnica de despojar de poder a la gente consiste en asegurar que los verdaderos agentes de cambio salen de la historia [...]. Así pues, es preciso distorsionar la historia y hacer como si todo fuese el fruto de Grandes Hombres”. (Noam Chomsky).

L”Associació de Veïns de l’Òstia, que Emília Llorca va fundar fa cinc anys, no sabíem què més podíem dir sobre l’Emília. Ens semblà que s’havia escrit ja molt. No podíem dir res de nou que generés interès per algú que no l’hagués coneguda mai, ni sabés de la seva existència i lluita fins llegir aquest article.

Perquè l’Emília Llorca era una dona comuna, i era aquest el seu tret més  important. I dones comunes, com l’Emília, viuen en una comunitat i necessiten d’aquesta com a condició imprescindible de la seva forma de vida. D’un espai en què tots i totes som iguals amb les nostres diferències i que és de tots i de totes perquè el cuidem dia a dia. (Llegir article sencer)

Per Joan Martínez, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)

Dijous 11 de novembre un veí de l’Hospitalet de Llobregat es va suïcidar al saber que l’empresa pública Adigsa desnonaria la seva família d’un pis buit de protecció oficial que havien ocupat “irregularment” feia nou mesos, ja que se’ls havia desnonat del seu anterior habitatge per impagament del lloguer. El veí engreixava la xifra dels més de 4 milions i mig de persones sense feina del país.

Davant d’aquest fet la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca i l’Observatori DESC varen reaccionar ràpid, i amb el recolzament de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), varem redactar un comunicat anunciat el nostre compromís d’enviar una queixa formal a la Relatoria pel Dret a un Habitatge Digne de Nacions Unides. Com és possible que l’Estat, a través dels engranatges de l’administració pública,  faci fora a una família d’uns pisos de protecció oficial que estan buits, sense assegurar-se que dormiran sota un sostre?  Hem d’acceptar que hi hagi veïns i veïnes dormint al ras, mentre, segons estimacions d’entitats socials, hi ha 400.000 pisos buits a Catalunya? (llegir article sencer)

Per Cristian Cepeda, técnico de la Fundación CONFAVC

Hay respuestas  que sirven para contestar  todo. Son esas muletillas fáciles que salen de manera natural y dejan al interlocutor casi sin argumentos por ser afirmaciones rotundas.

En un momento de crisis económica -que parece querer prolongarse hasta la desesperación- el ciudadano común busca estas respuestas simples y directas. Frases ya hechas que no impliquen entender la complejidad de los flujos de capitales, lo que es el índice de riesgo de la deuda país, o lo que significa el Fondo Monetario Internacional y sus medidas de ajuste fiscal. Abrumado por las dudas del día a día, el ciudadano necesita una respuesta fácil y cercana.  

Ahí está la potencia que tiene el discurso anti-inmigrante.  Si la educación está mal, es porque los niños inmigrantes retrasan a toda la clase; si hay más delincuencia, es por los inmigrantes son los que más roban; si falta ayuda social, es porque los inmigrantes se llevan todas las ayudas mintiendo; si la salud está en crisis, es porque los inmigrantes copan todos los horarios. Y, obviamente si no hay trabajo, es también por los inmigrantes. Incluso, si el metro está lleno, es porque hay simplemente demasiados inmigrantes, en el metro, el bus, la playa, la cola del cine o en los juegos para niños del parque. Podríamos seguir con ejemplos cotidianos hasta el infinito. (Llegir article sencer)